La Pantera Rosa

Hola de nou a tots,

Tal i com havia promès fa una estona, em poso al corrent i recupero la normalitat d’un post per dia amb el que llegireu, veureu i sentireu a continuació.

D’acord amb el títol del post, avui anem per un clàssic, Henry Mancini. Però contràriament al que tot us podríeu esperar amb el títol del post, bé tots menys una persona que ja sabrà quina cançó sonarà només veure’n el títol, espero, no serà protagonista la cançó principal de la película, sinó una cançó lletra de Franco Migliacci que Henry Mancini va musicar, cantada per Fran Jeffries: Meglio Stasera.

Bé doncs, en honor a tots els seguidors, fans i malalts de Peter Sellers, m’agradaria que us fixessiu ben bé en la manera que té de seguir els moviments que li proposa la cantant i la coreografia tan còmica que és capaç de fer aquest mestre de la comèdia.

Henry Mancini ha intervingut en moltíssimes películes de renom com a compositor de la seva banda sonora, qui no recorda Esmorzar amb Diamants, El Guateque (amb el mateix Peter Sellers com a protagonista i Blake Edwards com a director), Charade…i moltes més. És un dels grans juntament amb d’altres que aniré posant per aquí.

No em queda res més a dir-vos que… passeu-vos-ho bé veient-lo i, si us ve la necessitat imperiosa de ballar-lo…no us refreneu.

Fins al proper!!

Aquí us deixo la lletra de la cançó per als que sàpiguen italià, l’entenguin o senzillament la vulguin seguir:

MEGLIO STASERA
(Henry Mancini & Franco Migliacci)

Meglio stasera, che domani o mai
Domani chi lo sa, quel che sara

Non mi dire d’aspettare
Il domani che verra
E una porta che tu chiudi
Fra me e te

Se stasera ti decidi
a rispondermi di si,
I domani che verrano
li dedico solo a te

Megglio stasera, che domani o mai
Domani chi lo sa, quel che sara

Nasce il giorno e il giorno muore,
e la notte portera
L’incertezza del domani,
chissa, chissa

Basta un desiderio solo
a non farti riposar,

e una pulce sul lenzuolo
che dormire non ti fa

Meglio stasera, che domani o mai
Domani chi lo sa, quel che sarra.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred