In-A-Gadda-Da-Vida
Publicat per jottunheim a 20 Setembre 2006
Hola de nou a tots!!
Avui és el torn d’un altre grup que comença la seva carrera abans dels anys 70 i que aconsegueix situar-se a la cresta de l’exit amb la cançó que ens ocupa l’any 1968, el seu segon LP. Òbviament estic parlant d’Iron Butterfly.
El grup treu el primer disc l’any 1968, el mateix any en que treu el segon, d’on surt la cançó que els va fer famosos per ser el “solo” de bateria més llarg grabat en estudi i posat en un LP (fins al moment i durant molt més de temps només es feia als concerts), la que ens ocupa.
Per als que em conegueu no us estranyarà gens que jo postegi aquesta cançó, doncs el “solo” és molt bo i, tot i que la resta de la seva discografia no m’acabi d’agradar, de fet encara segueixen en actiu, ara mateix de gira pels USA, es diu que de cara a l’any que ve treuran un nou treball.
Bé doncs aquí us el deixo, tot un clàssic: In-A-Gadda-Da-Vida.
P.D. Per als colegues freaks, i ells ja sabran qui són, només posar com a apunt una pregunta, quina és la frase de la película del nostre gran amic Ford on surt el nom de la cançó d’avui? Espero les respostes als comentaris.
Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.
