Hi ha hagut una petició!! Crec que de moment haig de nomenar com a seguidora número u, o com a mínim la més activa a la senyoreta que m’ha demanat una cançó de R.E.M. per avui. Tot i que no he pogut atendre la petició complerta, us poso una cançó que se de gent que la considera la seva millor cançó.
Del grup no en diré res perquè no crec que li faci falta cap presentació a hores d’ara, tot i que si que us comentaré que ja portaven un vagatge darrera força important abans de ser coneguts, vaja que saben el que és aguantar el tipus i currar a les sales i fora d’elles perquè el que els donava no era suficient per viure.
A veure si us agrada la cançó i, Nerea sento no haver trobat la cançó que em demanaves, però és que no l’he trobat i, per posar les típiques… doncs em prenc la llicència de posar-vos aquesta que pertany a un curt fet pel video o una película, que no he trobat, que protagonitza, això si que ho he vist de sobres, jejeje, la gran Valeria Golino, ai…qui pogués…o qui pot…
Com que veig que el tema de les peticions no s’ha fet servir, avui us postejaré una altra cançó d’un grup sobre el que ja havia escrit, de fet vaig innaugurar el blog amb la seva cançó més típica i una altra va ser la causant del post més intimista, però ja va sent hora que conegueu una mica més el poder, la força i la tècnica que imprimien als escenaris dels anys 70, Led Zeppelin.
Com que ja em comenceu a conèixer una mica, només us diré que durant mooooolt de temps aquest va ser el meu bateria preferit, i, encara avui, el tinc considerat com al millor amb un sol bombo, dels que conec, és clar. El que aquest home era capaç de fer amb un sol peu, a mi em costa de fer amb dos!! Llàstima que el grup es separés, però….clar després de la seva mort…no crec que li trobessin substitut:
Hi ha hagut molts rumors sobre una nova reunió del grup amb els integrants que queden i el fill d’en Bonham com a nou bateria, però…amb el temps que fa que ho sento i que porto esperant’ho…em sembla que ja m’he donat per vençut, una llàstima no haver pogut gaudir d’un concert en directe d’ells.
Als afortunats, que si que el van poder viure felicitar-los!! (no sabeu l’enveja que us tinc) i als que no…només ens queda delectar-nos amb moments com aquest…
Per cert, si algú m’ho ha de dir…em sembla que no cal…no trigarà en arribar Moby Dic.
Avui, després d’una presentació pesada però interessant al mateix temps, us proposo un retorn a un clàssic, una cançó que va marcar una època i es va convertir en tot un clàssic, versionat després per múltiples grups i cantants com, per exemple, el Marilyn Manson. Estic parlant del grup del que només conec aquesta cançó, bé segurament que si en sentís alguna altra em podria sonar, però ara mateix no se me n’acudeix cap, són els Eurythmics.
La cançó que ens ocupa pertany al seu segon àlbum editat allà per l’any 1983 i que porta per nom el mateix que la cançó d’avui.
Com sempre si voleu més informació la podeu trobar aquí.
Aquest post és només per informar-vos de dues noves “seccions” que passo a innaugurar.
Si us hi fixeu trobareu que hi ha dues “pestanyes” noves, una de Peticions i l’altra de Sugeriments, doncs això mateix passeuvos-hi i allà hi podeu anar deixant les vostres aportacions.
No és un grup que jo hagi seguit massa, però si que l’he cantat, ballat, etc… quantes nits de festa amb la música d’aquesta gent… tantes nits a Plataforma (garraforma pels que ho coneixen) i tants d’altres llocs on les he sentit i he fet el burro al seu ritme.
Bé no em sembla que s’hagin de presentar gaire i, per tant, com sempre per als que vulguin informació es poden adreçar aquí.
Si!!!! Per fi ha arribat el moment de parlar d’aquella veu, d’aquell grup….els inconfusibles que vaig conèixer en una aparició estelar d’una de les grans sèries de la meva juventut, els joves, i no estic parlant d’altres que siguin Motorhead.
Un grup ja més que consagrat, emblemàtic. Amb temes que són ja clàssics, i com no podia ser d’altra manera us en poso un d’aquests, que de fet és el mateix que surt al capítol de la sèrie ja esmentada.
Aquest post pretén ser al mateix temps la meva felicitació personalitzada a l’aniversari de mon germà, FELICITATS NEN!!!
Apa doncs res més, com sempre més informació sobre el grup, membres o formacions aquí. Disfruteu de la cançó, que val la pena .
Com que he estat varis dies sense escriure, o bé escrivint a intervals massa llargs, tampoc és d’estranyar que algun dia, avui entre 4 pantalles de PC, postegi vàries cançons en un mateix dia…
Bé doncs ara toca el torn a una altra petició que em va fer el Nacho, si bé no per escrit que jo hagi sabut trobar, tot rebuscant, si verbalment l’últim cop que ens vam veure.
Per tant, sembla que avui és el dia de salvar deutes i postejar, en aquest cas, Ben Harper. La cançó escollida és bàsicament perquè la que estava buscant no l’he trobat i, com que tampoc vaig sobrat de temps, doncs mira, n’he agafat una de coneguda i bona .
Bé doncs, només dir-vos que per a mi, aquest artista és una nova descoberta, i que després d’anar al concert, amb el de la petició haig de reconèixer que em va agradar molt…. una bona nova descoberta….tot i que ja porti anys!! jejeje.
Bé doncs, com sempre més informació aquí. Disfruteu de la cançó i ens retrobem en breu!! Ciao!!
El que ja em coneixeu sabreu que el grup que avui ens ocupa no es troba pas entre un dels meus grups preferits, però acceptant peticions, i sobretot si la que fa la petició es troba tant lluny i li tinc tanta estima i apreci no puc negar de satisfer la seva demanda. Un petonàs guapíssima!! I, sense oblidar-me, una abraçada Diek!!
Així doncs passem a comentar que el grup del que parlarem avui és Aerosmith, si si…el que té com a cantant aquell que (ara em posaré en terreny pantanós) físicament podria ser el relleu o recordar al Mick Jagger, però que té una filla que ja la voldríem tots per a nosaltres cada nit i dia Liv Tyler (Arwen) .
Bé doncs sense més dilació us posaré el video, mes informació, com sempre, aquí. Només comentar-vos que quan els torni a postejar, que passarà, no serà pas aquesta cançó la escollida, serà, evidenment, una de les dues en les que surt la Liv al video .
Buscant i rebuscant un videoclip de Rainbow, però dels primers discs, m’he topat amb això que veureu avui, són uns cracks, uns freaks i tot el que volgueu….perquè després es digui que els pets sonen malament!! i no em refereixo al grup de música català.
El “grup” en qüestió es fan dir The Four Squeezins, tot i que només són dos….però bé això ja és cosa seva…hi ha vàries versions de cançons conegudes per la xarxa i es tracta de fer la cançó mitjançant ventositats amb les mans o bé amb un inflador i els dits…ja ho veureu per vosaltres mateixos… si us ha agradat o us ha fet prou gràcia, tenen, també, una versió dels picapedra que està força divertida. La que us deixo aquí és la del Mag D’Oz, interpretada, originàriament, per l’actriu Judy Garland i que Rainbow feia servir per obrir els concerts.
Apa doncs aquí us ho deixo, a riure que avui s’ho mereix!!
Jo pensava acabar el post aquí i posar-vos la música original, però com que no he pogut, no he tingut tremps de mirar-ho, us poso una de les altres cançons que versionen i així també puc atendre una petició, Iwanna hold your hand, si si…la cançó dels Beatles. Nerea ja saps per qui va…ara no em matis per la primera versió…et deixo la original seguida.
Aquí la original, comparar és realment odiós…jejeje
De nou postejant, avui un altre dels grans, Megadeth.
Després de formar banda amb integrants de Metallica i discutir-se, va formar aquest grup que ha estat una de les altres grans referències. Hi ha algunes cançons comunes als dos grups, de qui és la original? no importa gaire, millor que cadascú la toqui a la seva manera i la pogue disfrutar per duplicat, no? Un exemple seria la cançó The Four Horsemen (Metallica) i The Mechanics (Megadeth).
La cançó que us porto avui, però, no té res a veure amb les polèmiques que han envoltat les declaracions dels dos grups quan s’han llençat “felicitacions i abraçades mútues”. Es tracta de la segona cançó del seu cinquè treball “Countdown To Extinction” pertanyent a l’any de les olimpíades de Barcelona, 1992: un tros de tema.
.
.