Hola de nou a tots!!
Com que veig que el tema de les peticions no s’ha fet servir, avui us postejaré una altra cançó d’un grup sobre el que ja havia escrit, de fet vaig innaugurar el blog amb la seva cançó més típica i una altra va ser la causant del post més intimista, però ja va sent hora que conegueu una mica més el poder, la força i la tècnica que imprimien als escenaris dels anys 70, Led Zeppelin.
Com que ja em comenceu a conèixer una mica, només us diré que durant mooooolt de temps aquest va ser el meu bateria preferit, i, encara avui, el tinc considerat com al millor amb un sol bombo, dels que conec, és clar. El que aquest home era capaç de fer amb un sol peu, a mi em costa de fer amb dos!! Llàstima que el grup es separés, però….clar després de la seva mort…no crec que li trobessin substitut:
Hi ha hagut molts rumors sobre una nova reunió del grup amb els integrants que queden i el fill d’en Bonham com a nou bateria, però…amb el temps que fa que ho sento i que porto esperant’ho…em sembla que ja m’he donat per vençut, una llàstima no haver pogut gaudir d’un concert en directe d’ells.
Als afortunats, que si que el van poder viure felicitar-los!! (no sabeu l’enveja que us tinc) i als que no…només ens queda delectar-nos amb moments com aquest…
Per cert, si algú m’ho ha de dir…em sembla que no cal…no trigarà en arribar Moby Dic.
Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.
