Bon dia penya!!
Avui us proposo una mica de txuleria del Clot, del barri de Barcelona on va néixer el cantant i líder del grup que avui ens ocupa: Loquillo y los Trogloditas.
No entraré en si el paio és excessivament txulo, sobre si la seva músia és bona o no perquè no la conec tota, però si que conec un disc, en concert, del que després vaig sentir les versions originals i vaig flipar. L’àlbum en qüestió és “…a por ellos que son pocos y cobardes” de l’any 1989, on sonen temes dels seus discs anteriors, òbviament, i algun tema de la seva formació anterior “Loquillo y Los Intocables”. És realment espectacular sentir com sonen temes que al directe del que us parlo sonen tan bé com el que us porto avui, que en la seva versió d’estudi poden quedar tan i tan pobres, però estem parlant d’una època en que encara s’estilava allò de que els temes només tenen força als concerts, que les gravacions eren només per a donar una pinzellada i conèixer el tema per sentir-lo després en directe….absurditats.
Bé doncs, us deixo una cançó que, si no tinc mal entès, ara ja no toca als seus shows per solidaritzar-se amb la lluit contra la violència, ara anomenada de gènere, contra les dones. Tot i que no estic escribint un blog polític, si que crec que una opinió si ve a to la puc deixar; és realment absurd que no es pugui entendre que la lletra d’una cançó no és ni incitadora ni una bíblia per a que la gent actui diferent de com actuaria sense sentir-la. Les conseqüències dels actes de les persones no venen donades per la música que escoltin, ni per les películes que mirin, ni pels jocs amb que es diverteixin, sino per una tendència violenta de l’individu que no té res a veure amb les mal anomenades influències externes de les que ens ocupen, ans al contrari, poden servir d’exemple per, realment, fer veure que no és una actuació correcte i rectificar abans de cometre un error. Perquè si tot el que és un mal exemple s’hagués de prohibir, la política tal i com es manega i els polítics tal i com “governen” haurien d’estar més que exterminats.
Un cop posat l’apunt, espero haver-me explicat prou bé, passo a posar-vos la cançó. Com sempre més informació aquí.
Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.
