Thank You

Després d’un temps de silenci, repreng la meva activitat bloguera amb la intenció, avui, de desitjar que el dia 22 de Febrer hagi sigut un dia tan bonic, especial i feliç com es mereixia la ocasió: Benvinguda als 30 Irenka!!

De cara a la cançó escollida, no se… he buscat una cançó que se que t’agrada i que al mateix temps em servís per donar-te les gràcies per la teva amistat i forma de ser. Petons i ens veiem aviat!!!

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Lego Star Wars

Hola de nou a tots!!

Avui us proposo un curt en comptes d’un videoclip. Es tracta d’una paròdia que han fet sobre l’episodi III de la saga de la Guerra de les Galàxies, creada i animada per ordinador però basada en personatges i fitxes de Lego.

És boníssim tot el “capítol” però, per no ser infidels al blog que és de música, quedeu-vos amb la música del final del curt, brutal la batuta!!! Al principi i al final!!! De fet com que en el curt queda tallada us la poso al final.

Bé doncs, que no tinc molt de temps, aquí us el deixo!! i, als que vingueu, ens veiem demà al concert!!!

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Hells Bells

Hola penya!!

 Mentre esperem l’arribada del divendres i el meu concert…..quins nervis!! Avui us proposo un altre dels grans mites del Rock del segle passat; AC/DC.

Qui no ha vist mai aquell “nen” ja crescudet que encara ara va vestit sempre de colegial amb la cartera a l’esquena tocant la guitarra i fent vots per l’escenari? Movent les cames amb la guitarra perpendicular al terra al més pur estil  Chuck Berry!!!

Aquesta és una banda que va començar allà l’any 1973 i que segueix activa a dia d’avui. És un grup que, tot i que molta gent els té catalogats com a heavys, es dediquen al rock dur. No crec que facin falta gaires puntualitzacions ni explicacions sobre ells, per tant només us deixaré una taula amb el que serien els principals integrants i els LPs que van treure.

Any	Guitarra principal	Guitarra rítmica, veu	Veu principal	Baix/veu	Bateria	Àlbum
1973	Angus Young	Malcolm Young	Dave Evans	Larry Van Kriedt	Colin Burgess
1974				Rob Bailey	Peter Clack
1975			Bon Scott	George Young	Tony Currenti	High Voltage
1976				Mark Evans	Phil Rudd	T.N.T. + Dirty Deeds Done Dirt Cheap
1977						Let There Be Rock
1978				Cliff Williams		Powerage
1979						Highway To Hell
1980			Brian Johnson			Back in Black
1981						For Those About to Rock
1982
1983						Flick of the Switch
1984					Simon Wright
1985						Fly on the Wall
1986						Who Made Who
1987
1988						Blow Up Your Video
1989
1990					Chris Slade	The Razor’s Edge
1991
1992						Live + Live: 2 CD Collector’s Edition
1993
1994
1995					Phil Rudd	Ballbreaker
1996
1997
1998
1999
2000						Stiff Upper Lip
2001
2002
2003
2004
2005
2006

Bé doncs només em queda ja posar-vos el visoe escollit que pertany al 1980, al primer treball de Brian Johnson com a substitut del Bon Scott després de morir per una intoxicació etílica greu. Com sempre podreu trobar més informació aquí.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Sultans of Swing

Hola penya!!

Amb poc temps per davant només posar-vos una cançó avui del gran grup Dire Straits liderats per l’inconfusible Mark Knopfler.

Aquesta cançó és per a mi una de les millors cançons del grup, en tenen moltes d’altres, però aquesta és indiscutiblement brutal.

Bé com que no tinc més temps només us deixo el clip de la cançó en directe, crec que tret del seu àlbum Alchemy,  i més endavant en un altre post ja us faré cinc cèntims del grup i del seu líder.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Maybe

Hola hola!!!

Bé doncs, avui dilluns, el dia de la setmana que fa més mandra d’anar a treballar, però això ja està….ara ja….

Avui satisfarem la petició de la noia de l’altre costat de l’Atlàntic, la seva cançó ha estat Maybe de la gran Janis Joplin.

Va ser una dona amb una vida difícil, molt acomplexada físicament, lesbiana declarada i no acceptada, amb intents de relacions heterosexuals per intentar ser acceptada per alguns dels que la rodejaven i que renegaven d’ella per aquesta condició. Totes aquestes preocupacions van fer que l’excés de l’alcohol i les drogues, cocaina amb wiskey el dia fatídic, la portessin a formar part de les tres jotes, Janis Joplin, Jim Morrison i Jimi Hendrix, tots tres morts per sobredosi a l’edat de 27 anys, la que avui ens ocupa el 4 d’octubre del 1970, el segon el 3 de Juliol del 1971 i el tercer el 18 de setembre del 1970.

Bé doncs com sempre podreu trobar àmplia informació aquí.

Res més doncs, disfruteu d’una gran veu que, per desgràcia, no va durar prou com per a que jo la pogués veure en directe, hagués estat molt bé…..però….ja n’hi ha massa d’aquests esperem que el nivell musical actual ens permeti de veure com es creen mites com aquests i de disfrutar-los. Apa doncs, petons guapa!!

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Nothing else matters

Bé doncs, com que només hi ha hagut dues respostes al post de l’enquesta de les balades, aquest on podeu seguir votant, toca satisfer el videoclip que han votat en comú les persones implicades: Nothing else Matters de Metallica.

Sobre Metallica ja us vaig posar una cançó, que no té res a veure amb la que avui ens ocupa. El que si que us puc dir és que estem parlant d’una guerra de titans, és la pugna que molts dels fans de sempre ténen amb els nous, i és que el “Black album” d’on està tret el tema d’avui és per als nous fans, considerat com el millor dels seus discs, i per als de sempre com al primer de la davallada…..però per a tots un punt d’inflecció en la seva carrera que els va portar a redefinir el seu estil.

Bé doncs res més, només dir-vos que és un bon tema, però que per motius obvis, per als que em coneixeu, posaré la versió original.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Breakin’ Down

Què tal va el dia, bé? Doncs tan per si és que si com per si és que no….això us pot ajudar a millorar-lo o a arreglar-lo

Avui us parlaré d’un grup que vaig tenir la sort d’anar a veure en directe a Barcelona, a la sala Celeste, ara Razzmataz, que així es deia quan el concert, i molt ben acompanyat. Es tracta de Skid Row (a dia d’avui la pàgina no està operativa). Va ser un gran concert presentació del que fins llavors era el seu últim àlbum: Subhuman Race.

El seu primer disc, anomenat igual que la banda, un hard rock ple de temes que poden fer posar tendre a qualsevol, és un apunt al que després ja consolida el seu segon LP, “Slave to the Grind”, un disc rodó, ple de temes que ja gairebé són heavy amb unes balades brutals, acte seguit van treure un maxi, en el que feien versions i un repàs de les seves influències, no és perquè si que el disc es diu B-Side Ourselves,  en el que poden trobar una versió de la cançó Little Wing de Jimmy Hendrix que fa posar la pell de gallina. Ja entrats del tot en el heavy i apuntant a maneres una mica més dures i inconformistes però sense deixar mai de tocar grans temes lents, arriba el seu últim disc tal i com jo considero la banda, el Subhuman Race. Un disc que, si bé en un principi em va costar més de digerir, s’ha tornat un racó al que acudeixo quan necessito millorar, tant per la suavitat d’alguna dels seus temes com per la agresivitat d’alguns altres.

Deprés d’això el grup es va serparar i per a mi van quedar com a un grup més que desapareix en el seu millor moment, va ser quan els vaig veure en concert , però fa poc em vaig assabentar que havien tornat amb un nou àlbum, el Thicksin. Però després d’escoltar-lo i veure que el cantant Sebastian Bach, i no m’he equivocat encara que els que no el conegueu ho pogueu pensar, no hi era, vaig decidir que no era el mateix i que més valia ni anar-los a veure ni pervertir-ne el record escoltant el que fan ara. Escribint aquest post, m’he enterat que l’any passat van treure un nou Cd anomenat “Revolutions per minute” del que no en tinc cap referència, ja miraré si han tornat al so original o no.

Bé doncs, jo tenia la intenció de deixar-vos un gran tema del seu segon àlbum anomenat “Psycho Love” però, en veure i recordar que és en 3D i que no crec que ningú guardi les ulleres bicolor que es feien servir a l’època per veure aquestes coses, us deixaré un gran tema, una balada que forma part de l’àlbum “Subhuman Race” i de la banda sonora d’una gran película, o com a mínim a mi em va agradar molt: Ángeles y Demonios. El tema es diu “Breakin’ Down” i….bé només cal que l’escolteu, després podreu opinar per vosaltres mateixos.

Com sempre podreu trobar més informació aquí.

Res més doncs, que avui ja m’he extès més del compte, em sembla. A disfrutar-la i segui aportant les vostres votacions al post anterior sobre la millor balada.

No me n’he pogut estar….és que hi era….Little Wing, brutal.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.