Pipe Dream

Hola penya!!

Avui sembraré de posts el blog…jejeje doncs bé, us proposo una animació creada per un tal Molok que em va deixar bocabadat.

La idea de quadrar l’animació amb la composició de la música i que el resultat sigui el que veureu….és realment molt guapo.

Ja em direu què us ha semblat, perquè sobre el creador en qüestió no us en puc dir res només dixar-vos el link a totes les seves creacions i videos que té penjats al youtube.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Red Warrior

Què tal??

Seguint amb la tònica engegada de posar-vos cada dia una cançó del concert que vaig fer al Febrer amb Tytania, avui toca la tercera cançó.

Espero que us agradi i…..segueixo esperant els vostres comentaris.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Feint

Bon dia!!

Tal i com demana una petició rebuda ahir a la tarda a unes hores en les que ja no hi havia temps de postejar res de nou que un s’ha de llevar per arribar al curro!! jejeje, passo a crear un nou post sobre aquest prec.

Bé doncs el que s’ha demanat és una cançó d’un grup que ja havia aparegut al blog: Epica.

La cançó en qüestió pertany al seu primer àlbum, el mateix sobre el que us vaig posar la cançó Cry for the Moon, el The Phantom Agony del 2003.

Què explicar-vos que no us hagués posat abans? Doncs que, segon informacions molt properes a mi, el bateria en concert no és que s’ho curri massa i, de fet, per això l’han fet o l’estant fent fora. Si m’agafessin a mi… tindríem problemes amb el guitarra… és que és el maromo de la cantant!! jajaja

Apa doncs us deixo dues versions de la mateixa cançó, la musicada normal i l’acústica. Que les disfruteu.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Mea Culpa

Hola penya!!

Com que no entren peticions noves, avui us posaré la segona cançó del concert de Tytania, com molt bé m’ha corregit mon germà, del dia 16 de Febrer de l’any en curs.

No crec que calgui que us expliqui res que no sapigueu de nosaltres, però de totes maneres si algú té alguna curiositat o pregunta….la pot deixar en forma de comentari i, si puc o en se la resposta, la satisfaré de grat.

Apa doncs a veure si us agrada .

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Intro-Thorn Triumphus

Hola de nou a tots!!

Suposo que us sorprendrà trobar un post meu un dissabte i més tan “d’hora” com l’hora que és…però de tant en tant també s’ha d’aprofitar el dia

Bé doncs com suposo que ja sabeu tots el dia 16 de Gener Febrer d’aquest any vaig fer un concert a la sala Banda Sonora de Sant Adrià del Besòs amb el grup gòtic Tytania on toco la bateria. Doncs bé avui us proposo d’escoltar i veure la primera cançó del concert al que alguns de vosaltres vau assistir i del que tan bones crítiques he rebut.

Als que ja vau venir i em vau veure en directe, espero que us agradi recordar-ho i tornar-ho a veure, i als que no, així teniu la oportunitat de veure el que us vau perdre i, per a tots, espero els vostres comentaris al respecte.

Bé doncs aquí us deixo la primera cançó, la obertura del concert…després vindran la resta de temes.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

The River

Hola penya!!

Avui toca posar una cançó del que va ser, durant molt de temps, el meu cantant preferit, el Boss: Bruce Springsteen.

Què dir d’un home que va començar a tocar l’any 1969 i que en cap moment ha abandonat la seva faceta creativa fent temes i temes, i traient àlbums múltiples amb cançons inèdites o descartades de discs anteriors i que,per molts puristes d’ell, millors que les escollides per entrar en ells.

Sobre la cançó que ens ocupa, us diré que pertany a l’àlbum que porta el mateix nom i que és de l’any 1980, quan tots estaven pensant en sintetitzadors i posar sorollets estranys a les cançons, ell va treure un disc fidel al seu estil i amb cançons que, com aquesta, s’han convertit en tot un referent i una icona que no pot deixar de tocar en cap dels concerts que ha fet des de llavors, ja sigui “plugged or unplugged or acoustic solo”.

Per explicar-vos una mica la història, us diré que va ser ell qui va recollir i formar la
que l’acompanya a cada concert i a cada disc, però també va ser ell el que durant un temps, època compresa entre 1988 i 1999, es va apartar de la banda en tocar en solitari amb d’altres músics acompanyants, cosa que li va merèixer la recriminació de molts dels seus fans. De la seva prou dilatada discografia, només hi ha 5 treballs en els que la banda no ha col·laborat en la gravació del disc.

Aquí us deixo la seva discografia:

Any	Títol	Amb la E-Street Band?
1973	Greetings from Absury Park	Si
1973	The Wild the Innocent and the E Street Shuffle	Si
1975	Born to Run	Si
1978	Darkness on the Edge of Town	Si
1980	The River	Si
1982	Nebraska	No
1984	Born in the U.S.A.	Si
1986	Live/1975-85	Si
1987	Tunnel of Love	Si
1992	Human Touch	No
1992	Lucky Town	No
1993	In Concert/MTV Plugged	No
1995	Greatest Hits	Si
1995	The Ghost of Tom Joad	No
1998	Tracks	Si
1999	18 Tracks	Si
2001	Live in New York City	Si
2002	The Rising	Si
2003	The Essential Bruce Springsteen	Si
2005	Devils & Dust	Si
2005	Born to Run 30th aniversary edition	Si
2006	Hammersmith Odeon London ‘75	Si
2006	We Shall Overcome: The Seeger Sessions	Si

Bé doncs, ja no us foto més la pallissa, per a més informació aquí.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Temptasyon

Hola penya!!

Avui em sento una mica més relaxat i, per tant, avui postejaré un grup que dubto que molts conegueu: The Mediæval Bæbes.

Aquest és un grup peculiar format per set cantants femenines, com òbviament s’extreu del nom, acompanyades d’una música suau inspirada en la música medieval i celta.

Es va crear l’any 1997 i han tret sis àlbums, una recopilació i un directe, és a dir que han anat per feina… la llàstima és que jo només en tinc un, però això s’arreglarà en breu . Aquesta cançó pertany al seu últim disc d’estudi, el Mirabilis de l’any 2005.

Bé doncs disfruteu de la calma, la tranquil·litat i l’angelicalitat que mostren les veus d’aquestes cantants i ja em direu què us ha semblat. Més informació aquí.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Dies de Carretera

Hola!!

Avui toca una altra cançó que forma part de la part més jove de la festa de la gent de la meva generació, quan vam començar a tenir consciència que al nostre país també es feia bona música, i que, juntament amb Sangtraït, Els Pets i Sau, van omplir un buit en la música del nostre país que es feia en el nostre idioma: Sopa de Cabra.

Sobre el grup us diré que es va formar l’any1986 i que es va dissoldre, definitivament, el 2004. El grup venia de la unió de diferents estils que van aportar els seus mebres en el moment de la formació, tan és així que una de les seves cançons emblema, l’empordà, que és una cançó heredada del grup anterior d’en Josep Thió, guitarra, que es deia Copacabana, amb una història de sis anys.

Bé doncs, res més només recordar-vos que segui atents a nous posts, ja que Sangtraït tornarà en breu, i Tytania està a punt d’arribar. Per a més informació aquí.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Money

Hola penya!!

Després de varis dies sense postejar, això ja comença a ser un començament massa habitual….., avui toca retornar als clàssics, un grup que va començar a donar guerra l’any 1965 i que, encara avui en dia no s’ha donat com a dissolt: Pink Floyd.

Aquest grup, tot i que ha passat per molts estils, ha estat més que conegut gràcies a la seva part de música psicodèlica i sobretot per la cançó The Wall, que es va internacionalitzar i es va convertir en un himne quan l’any 1989 va caure el mur de Berlin.

La cançó que avui ens ocupa, pertany al seu vuitè àlbum anomenat “The dark side of the moon” editat l’any 1973, del que va ser single i va estar al top 13 als estats units aquell mateix any.

Bé doncs per moltes coses que us expliqués del grup sempre em quedaria amb motles d’altres sense explicar, per tant us remeto aquí si en voleu més informació.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.

Replica

Hola de nou a tots, avui toca endurir-nos una mica i oblidar enquestes sobre balades, avui toca un tema de metal industrial creat per Fear Factory: Replica.

Es tracta d’un tema que jo vaig començar a tocar allà quan començava a fer les meves primeres incursions al món del doble bombo i que fins ara no he aconseguit de tocar…..va siguem-ne correctament.

La cançó pertany al seu tercer àlbum el Demanufactured. Aquest grupés d’aquells grupa que tenen cançons brutals, boníssimes i que enganxen i fan que tinguin un nom que ja no s’oblida, però que també han fet bastanta “porqueria”.

Corren els rumors, fundats o no aquí ja no hi entraré, que algun dels seus components formava part, també, d’un grup clandestí que es deia Brujería, que estava perseguit per la policia i que només podia montar concerts sense donar-se massa ressó i que, de fet molts d’ells havien d’acabar abans d’hora per la persecució que patien els seus integrants. Avui en dia el grup s’ha “normalitzat” i els integrants ja són coneguts per tothom i han deixat de ser perseguits per la policia. Un altre dia si ho trobo, ja us en posaré alguna cançó.

Res més doncs, us deixo la cançó i disfruteu-la que val la pena!!! Més informació aquí.

Jottunheim, el més petit dels gegants del fred.