Sembla mentida però és cert!! No esteu flipant, és el segon post de la setmana!! No recordo quan va ser la última vegada que vaig escriure dos vegades en una setmana, dos dies diferents, clar, però ja tocava .
Avui toca satisfer la petició que m’ha fet arribar la meva petona, la meva pitita, BON DIA CARINYO!! Quin sopar ahir, eh…..és que quina fondue!! De formatge a la cervesa amb un vinet blanc…mmm….encara se’m fa la boca aigua de recordar-ho jejeje.
Bé doncs avui toca una altra cançó de R.E.M. de qui ja vaig posar-vos una cançó no gaire coneguda en aquest post fa una mica més d’un any, avui però us posaré una de les cançons més conegudes de la banda, amb la que es van fer més famosos, del disc Out of Time, allà per l’any 1991, el seu setè àlbum!!
Bé no us voldria avorrir amb detalls d’una banda que no crec que cap de vosaltres desconegui, així que us deixo la cançó, si voleu més informació sempre podeu anar, com sempre, aquí. A disfrutar-la que la cançó està molt bé!!
Ho he promès i ho intentaré d’acomplir, avui resolc les dues peticions pendents que hi havia al blog.
La que ara satisfarem la van fer ja fa dies, però no me n’oblido, ara toca parlar de Falconer!!
Aquest és un grup que era absolutament desconegut per mi fins que vaig aterrar a un festival Heavy de València, on aquesta banda feia el seu segon concert i, la veritat, és que em van encantar. Molta soltura, molta força i bona música, una bona convinació no creieu?? Per als que no els agrada la música que habitualment escolto, dir-los que es tracta d’un grup de power metal suec amb veu lírica, no és veu gutural, amb influències de música celta i tocs medievals.
A la seva web podreu seguir una mica la seva trajectòria, però ja us avanço que pels primers dos discs, maqueta inclosa, el senyor Mathias Blad, cantant del grup, li dóna un toc que en fer el canvi i passar al Kristoffer Göbel van perdre. Per sort el seu últim àlbum, Northwind (2006), que encara no he sentit, recupera a en Mathias com a cantant i retorna al so inicial de la banda.
aquí teniu el tema escollit, si algun dia trobo un videoclip de la formació bona i que no estigui gravat amb un mòbil d’un concert, us el posaré, disfruteu d’aquest mentrestant. Salut i força!!
Perdoneu però és que últimament no tinc temps per a res…això d’anar a munt i avall sense transport propi i el canvi d’horari a la feina no em deixa massa temps per a res…però ja m’hi acostumaré.
Per reprendre l’activitat, avui intentaré satisfer les dues peticions musicals que hi ha pendents.
Per començar posar-vos una altra cançó d’un grup ja conegut per tots aquells que heu seguit les meves aportacions, Blackmore’s Night. A veure quin és el dia que es dignen a venir en concert, i que jo me n’assabenti, és clar, i podem disfrutar de l’encant de la cantant i la virtuositat del guitarrista!!
Bé doncs us la deixo aquí, per començar la setmana plàcidament.
Avui, després de molt de temps, ha apregut una petició!! Es tracta de Nightwish, un grup que té cançons molt bones, però que no són sang de la meva devoció, si si sang.
Ara començaran una nova etapa, ja que la que fins ara havia sigut la cantant del grup, la Tarja, va ser expulsada per desavinènces, és a dir per diva…i ara ocuparà el seu lloc Anette Olzon.
Bé doncs…ja decidireu vosaltres si us agrada o no…aquí us la deixo. Més informació aquí, com sempre.
Tal i com demana una petició rebuda ahir a la tarda a unes hores en les que ja no hi havia temps de postejar res de nou que un s’ha de llevar per arribar al curro!! jejeje, passo a crear un nou post sobre aquest prec.
Bé doncs el que s’ha demanat és una cançó d’un grup que ja havia aparegut al blog: Epica.
La cançó en qüestió pertany al seu primer àlbum, el mateix sobre el que us vaig posar la cançó Cry for the Moon, el The Phantom Agony del 2003.
Què explicar-vos que no us hagués posat abans? Doncs que, segon informacions molt properes a mi, el bateria en concert no és que s’ho curri massa i, de fet, per això l’han fet o l’estant fent fora. Si m’agafessin a mi… tindríem problemes amb el guitarra… és que és el maromo de la cantant!! jajaja
Apa doncs us deixo dues versions de la mateixa cançó, la musicada normal i l’acústica. Que les disfruteu.
Després de varis dies sense postejar, això ja comença a ser un començament massa habitual….., avui toca retornar als clàssics, un grup que va començar a donar guerra l’any 1965 i que, encara avui en dia no s’ha donat com a dissolt: Pink Floyd.
Aquest grup, tot i que ha passat per molts estils, ha estat més que conegut gràcies a la seva part de música psicodèlica i sobretot per la cançó The Wall, que es va internacionalitzar i es va convertir en un himne quan l’any 1989 va caure el mur de Berlin.
La cançó que avui ens ocupa, pertany al seu vuitè àlbum anomenat “The dark side of the moon” editat l’any 1973, del que va ser single i va estar al top 13 als estats units aquell mateix any.
Bé doncs per moltes coses que us expliqués del grup sempre em quedaria amb motles d’altres sense explicar, per tant us remeto aquí si en voleu més informació.
Avui ha arribat una nova petició d’una amiga que s’ha estrenat, per fi, al blog. La seva demanda ha sigut per la cançó que li dóna nom al post i que és del grup Reincidentes.
Es tracta d’un grup sevillà que es va formar l’any 1989, arrel d’un grup previ anomenat Incidente Local. Es tracta d’un grup que dedica gran part de les seves lletres a la protesta social, de fet jo els conec de nom però no m’he parat mai a escoltar-los, tot i que la cançó que ens ocupa avui si que l’havia sentit.
El grup encara està en actiu i a la seva web hi trobareu força informació, i evidentment aquí també. A disfrutar-la!!!
Bé doncs, avui dilluns, el dia de la setmana que fa més mandra d’anar a treballar, però això ja està….ara ja….
Avui satisfarem la petició de la noia de l’altre costat de l’Atlàntic, la seva cançó ha estat Maybe de la gran Janis Joplin.
Va ser una dona amb una vida difícil, molt acomplexada físicament, lesbiana declarada i no acceptada, amb intents de relacions heterosexuals per intentar ser acceptada per alguns dels que la rodejaven i que renegaven d’ella per aquesta condició. Totes aquestes preocupacions van fer que l’excés de l’alcohol i les drogues, cocaina amb wiskey el dia fatídic, la portessin a formar part de les tres jotes, Janis Joplin,Jim Morrison i Jimi Hendrix, tots tres morts per sobredosi a l’edat de 27 anys, la que avui ens ocupa el 4 d’octubre del 1970, el segon el 3 de Juliol del 1971 i el tercer el 18 de setembre del 1970.
Bé doncs com sempre podreu trobar àmplia informació aquí.
Res més doncs, disfruteu d’una gran veu que, per desgràcia, no va durar prou com per a que jo la pogués veure en directe, hagués estat molt bé…..però….ja n’hi ha massa d’aquests esperem que el nivell musical actual ens permeti de veure com es creen mites com aquests i de disfrutar-los. Apa doncs, petons guapa!!
Bé doncs, com que només hi ha hagut dues respostes al post de l’enquesta de les balades, aquest on podeu seguir votant, toca satisfer el videoclip que han votat en comú les persones implicades: Nothing else Matters de Metallica.
Sobre Metallica ja us vaig posar una cançó, que no té res a veure amb la que avui ens ocupa. El que si que us puc dir és que estem parlant d’una guerra de titans, és la pugna que molts dels fans de sempre ténen amb els nous, i és que el “Black album” d’on està tret el tema d’avui és per als nous fans, considerat com el millor dels seus discs, i per als de sempre com al primer de la davallada…..però per a tots un punt d’inflecció en la seva carrera que els va portar a redefinir el seu estil.
Bé doncs res més, només dir-vos que és un bon tema, però que per motius obvis, per als que em coneixeu, posaré la versió original.
.